Espai de cures i acompanyament al grup mitjançant el joc conscient i altres metodologies complementàries.


Establir un espai de cures mensual i un acompanyament a les persones que integren l’equip de treballadores, on hi intervingui el moviment i les dinàmiques grupals.

Proposta i metodologia
La proposta s’enfoca als objectius de la demanda: rebre cura mútua i cultivar les relacions grupals dins l’equip laboral.
Per això el disseny d’aquesta es resol en tres punts de suport, plantejats per ordre metodològic, també dins la sessió: la mà que escolta o l’escolta a partir del contacte (Hands on), el Joc conscient i l’espai de Digestió col·lectiva.

· L’escolta a partir del contacte (“la mà que escolta” o el Hands on) és una porta a l’espai de cures més bàsic. Saber acompanyar a l’altre és també saber acompanyar-me a mi mateixa. Aprendre i deixar-me cuidar. Per arribar a l’espai de cures que proposo cal anar a l’arrel de la cura més primària que és la mà escoltant el cos de la companya. És una dinàmica senzilla que cada sessió pot tenir petits matisos i canvis (pressions, manipulacions, estimulació per contacte…), es dirigeix amb consignes clares i demana de molta presència. Es desenvolupa en silenci per part dels participants i es complementa amb un temps posterior d’introspecció amb moviment. Aquesta última també es realitza en parelles, una es mou i l’altra testimonia. Aquest espai ens permet entrar literalment en contacte i cura, així com adonar-nos de com arribem a l’espai i què posem en joc en el present. El cos és el mitjà de posseeir el món, perquè som cos, som del món pel nostre cos, aprenem de nou a sentir-lo, a rescatar-ne els sabers, a percebre integralment quan percebem el món des del cos que som.
· L’espai de reencontre amb el joc (el Joc Conscient) posa en evidència la forma en què responem davant els esdeveniments que se’ns presenten. Per això, el joc és un mitjà eficaç per canviar alguns automatismes per respostes més naturals i creatives. El joc conscient, com a dinamitzador del canvi, connectat a la vitalitat i a l’espai lúdic, on desplegar-se i relacionar-se amb el grup des de la proximitat, la flexibilitat i la improvisació, pretén ser una eina de coneixement personal i grupal. També un motor per visibilitzar l’energia que s’acumula, els riscos que correm, la superació, les reticències, la cooperació, la competència, les actituds i formes de jugar que no ens agraden dels altres i ens afecten, un espai que esdevé mirall per a nosaltres mateixes perquè juguem a partir del que som.
El joc és el mecanisme de desenvolupament que té la naturalesa animal i humana per aprendre i canviar. Rescatar-lo com a mètode ens obre moltes possibilitats de trobar, vivenciar i enriquir-nos. Per a aconseguir-ho caldrà evitar les màscares, els comportaments estereotipats i els programes emocionals que controlen i ens mantenen en una comoditat apresa; haurem de “jugar-nos-la”, trencar esquemes, descol·locant i corrent riscos i creuar els nostres propis límits. Jugarem implicant-nos, doncs.
És important que l’experiència sigui integral i de cos sencer perquè de la mateixa manera que es va gravar les inhibicions o les pautes apreses puguem reemplaçar-les per unes noves experiències que ens referencien de què som capaces. Ens enfocarem doncs a un aprenentatge assimilat pel cos, que aprèn a relaxar-se en el risc i expressar l’afecte i el sentiment en noves formes de proximitat. Amb el temps, la confiança en una mateixa i en el grup podrà arribar a profunditats i altures que potser no sospitàvem.
· L’Espai de Digestió Col·lectiva ens permet elaborar, compartir i posar paraules a les vivències i troballes que hem pogut recollir al llarg de la sessió. Digerint-les en comú i component així les veus plurals que creen el grup i fonamenten l’equip. Un espai per comprendre allò que ha sortit a la sessió, recollir el més nutritiu i incorporar-ho i reconèixer amb claredat allò que volem que quedi fora o allò que és residu. És també el lloc on les reflexions individuals es teixeixen entre si i esdevenen responsabilitat del grup, el corpus grupal. Com a sistema digestiu de tot el procés previ, posa punt final i obre les directrius per a la següent sessió.